Volver al resumen

03/11/2018

Amb la Zarzuela no, amb la Moncloa sí.

Un govern que té les mans lligades i molt poc marge per dur a terme la seva acció de govern (sigui quina sigui) però que, paral·lelament, intenta fer creure que està disposat a la desobediència, està completament condemnat al simbolisme.
Vam veure un exemple clar d'aquest simbolisme durant el mes de juny, quan el president Torra va anunciar que trencava relacions protocol·làries (de quin altre caire podien ser?) amb la monarquia espanyola. Argumentava que no havíem rebut cap disculpa per part del rei sobre el seu infame discurs del 3 d'octubre. Va ser un gest potent en el marc de l'Estat espanyol, tot i que poc controvertit dins de les files de l'independentisme, des d'on hi havia sectors que consideraven que s'havia trigat massa en fer-ho.
Malgrat que la política de gestos significa que les decisions preses no tindran unes conseqüències palpables en la gestió del dia a dia, els partits independentistes que governen la Generalitat portaven mesos demanant un gest al president Sánchez amb els presos si volia asseure's a negociar els pressupostos. I el gest s'ha fet. La Fiscalia demanarà entre 16 i 25 anys de presó mentre l'Advocacia en demanarà entre 8 i 12. Ha estat, doncs, un gest favorable al govern de l'Estat espanyol per tal de reforçar-se per a unes eleccions imminents en què competirà contra tres partits d'extrema dreta. Tot i la contundència d'aquestes demandes de presó, les crítiques no han trigat a fer-se sentir, però per una excessiva indulgència de Sánchez sobre els presos independentistes.
Pel que fa a Catalunya, els presidents Torra i Torrent han fet una declaració institucional on han qualificat les acusacions d'"inacceptables" i de basar-se en un desig de venjança. Sentint-los, qualsevol diria que ells no tenen cap poder de decisió per convertir la retòrica de la paraula "inacceptable" en accions que realment mostrin que no accepten aquestes acusacions. I és aquí on recollim el fil del trencament de relacions amb la monarquia espanyola. El rei, que és una figura purament simbòlica i amb un nivell de representativitat de Catalunya pràcticament nul, va fer un discurs el 3 d'octubre de 2017 pels seus súbdits. En aquella declaració, va definir clarament qui era la seva "ciutadania", aquells que s'havien guanyat la seva preocupació sincera i honesta per l'infern que patien a mans dels independentistes, dels pobres diables que no es mereixien tenir-lo com a monarca. Però, més enllà d'això, les declaracions del rei tenen molt poques conseqüències pràctiques sobre el dia a dia de la gent. L'A por ellos judicial, policial i institucional ja feia temps que estava en marxa, i els ànims i el permís del rei el 3 d'octubre no van afectar la seva conducta en gran manera.
Ara bé, les acusacions de l'Advocacia i de la Fiscalia sí que tenen una afectació clara i directa sobre els drets i les llibertats de tots els ciutadans de Catalunya, i ja no cal dir sobre els mateixos presos polítics, els exiliats i els encausats. Aquesta decisió "inacceptable" no impedirà que es continuï parlant de diàleg amb el govern espanyol. Es continua donant per bo el marc mental que otra España es posible una Espanya on el referèndum vinculant acordat és possible i on es pot ser català i independentista amb la mateixa tranquil·litat amb què es pot ser monàrquic i espanyol.
Hi haurà moltes més ocasions en què el govern del president Sánchez necessitarà els vots dels partits independentistes, i ells hi hauran de votar en contra sistemàticament. De la mateixa manera que no haurien de seure a dialogar ni a negociar absolutament res mentre aquestes acusacions vergonyants es mantinguin. Si no ho fan i s'asseuen a negociar serà un pas més de la política simbòlica de gestos que guia el dia a dia de l'administració catalana, que ni tan sols és capaç de donar ple sentit a la paraula "inacceptable" desobeint i passant l'acció.



Volver al resumen


D'aquí estant
Blog de Maria Vidal